En resposta al vostre escrit amb relació a l'avantprojecte de llei d'Educació, us informem que, en primer lloc, cal que el Govern l'aprovi, esdevingui projecte i sigui presentat al Parlament. Un cop complerts aquests tràmits, que corresponen exclusivament al Govern, la tramitació parlamentària del projecte pot trigar uns mesos en funció de diverses eventualitats, de manera que no us podem facilitar ni tan sols un calendari aproximat de la dita tramitació. Si teniu interès en conèixer el procediment legislatiu, podeu consultar (http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE01/IE0104/IE010402).
Atentament,
Serveis Jurídics
Parlament de Catalunya
Sembla, doncs, que la cosa va per llarg. En algun moment dels últims mesos recordem haver sentit o llegit que hi havia intenció per part del Departament d'Educació d'enllestir la Llei abans de l'estiu, però potser per la polseguera que ha aixecat l'avantprojecte en tants dels seus continguts sembla que ara no hi ha tanta pressa.
El que sí acaba --demà, concretament-- és el termini d'informació pública de l'avantprojecte i, doncs, l'oportunitat de presentar-hi al·legacions. Amb la inestimable col·laboració de la Míriam Sort, que ens ha deixat la feina mig feta, aquest matí hem presentat al Departament d'Educació el document següent:
COMPAREC I EXPOSO
Que en data 5 de maig de 2008 ha estat publicat, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, l’Edicte de data 30 d’abril pel qual s’obre el període d’informació pública de l’Avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya per tal que es puguin formular al·legacions al text.
Que d’acord amb allò previst a l’article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, durant el període d’informació pública d’un procediment qualsevol persona pot presentar al·legacions.
En virtud de les normes esmentades, i a la vista del contingut de l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya, formulo la següent
AL·LEGACIÓ
L’ensenyament preescolar no és obligatori en cap país de la Unió Europea ni en cap dels països més avançats econòmicament ni en els que són referències des del punt de vista pedagògic. L’ingrés lliure i flexible dels infants en el cicle preescolar és, a la vista dels corrents pedagògics més solvents, la millor opció per garantir la millor educació dels infants en una etapa en què la responsabilitat dels pares i de l’entorn familiar segueix sent primordial a l’hora d’educar els fills i d’introduir-los en l’entorn social. Si es té en compte, a més, que la jornada preescolar a Catalunya és extraordinàriament llarga (habitualment de 9 del matí a 5 de la tarda), a diferència del que succeeix en la majoria de comunitats autònomes espanyoles, resulta evident que es produeix un desequilibri en el repartiment del temps d’atenció als infants per part dels pares i dels centres escolars.
La proposta del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de convertir en obligatori l’ensenyament preescolar (des de P3) en la nova Llei d’Educació, anunciada el mes de novembre de l’any passat, no ha estat fonamentada en cap moment per motius pedagògics i només s’ha justificat, per part de l’honorable conseller Ernest Maragall, en la conveniència que els fills de famílies amb pocs recursos tinguin garantit el dret a l’educació, oblidant que existeix un nombre petit però significatiu de famílies que no porten els seus fills a P3 per raons pedagògiques i perquè els pares i les mares es responsabilitzen de l’educació en aquesta etapa assumint reduccions de jornada i altres opcions de conciliació.
Davant d’aquesta situació, vaig participar en l’elaboració i difusió d’un document que es va enviar a la bústia electrònica oberta pel Departament d’Educació a la pàgina web de l’avantprojecte de Llei d’Educació. El document, que s’adjunta a aquestes al·legacions com a annex, va ser susbcrit per 150 persones residents a Catalunya i enviat també a l’Associació Rosa Sensat i al Consell Escolar de Catalunya, que van manifestar la seva oposició a l’obligatorietat de l’ensenyament preescolar. També va ser enviat a diversos mitjans de comunicació, dos dels quals en van publicar una versió abreujada, i al Síndic de Greuges, que va manifestar el seu interès per la qüestió i que va comunicar que seguiria amb atenció el procés d’elaboració de la Llei.
Davant la insistència del Departament d’Educació d’incloure aquesta mesura en l’avantprojecte de Llei, s’ha reactivat la recollida de firmes favorables a l’esmentat document, i en el moment de redactar aquestes al·legacions el nombre de firmes supera les 400, com es pot veure al blog escoladesdels6.blogspot.com.
En conseqüència, les al·legacions que es formulen mitjançant aquest escrit, tot i que es presenta a títol personal, recullen l’opinió d’un sector de la societat catalana que no s’hauria de menystenir.
Quant a la competència de la Comunitat Autònoma de Catalunya per establir un període d’educació obligatòria diferent al de la resta de l’Estat espanyol es fan les consideracions següents.
L’article 27.4 de la Constitució, entre els drets fonamentals, estableix que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït, però, qui determina quin és l’ensenyament bàsic? Ho trobem a l’article 3.3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació que diu: l’educació primària i la secundària constitueixen l’educació bàsica. Aquest article té caràcter orgànic d’acord amb la Disposició Final setena de la Llei citada.
Ara bé, i això és el que interessa destacar ara, a la mateixa Llei orgànica d’Educació es diu que l’educació infantil és voluntària (art. 12.2) i aquest article és norma bàsica d’acord amb la Disposició Final cinquena de la mateixa Llei. En conseqüència, cap Comunitat Autònoma pot legislar en contra del contingut d’aquest article.
D’altra banda, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no hi figura la competència per establir l’obligatorietat o no dels ensenyaments que no s’han fixat com obligatoris per l’Estat i, a més, en el text es parla genèricament dels ensenyament que són obligatoris i els que no, donant per fet que és l’Estat qui ho determina (art. 131 Estatut, entre altres).
En definitiva, el fet és que l’Estat ja ha establert com a norma bàsica que l’educació infantil és voluntària i la Comunitat Autònoma de Catalunya no ho pot contradir això.
Ara bé, més enllà dels arguments purament jurídics, entenc que haurien de prevaldre els arguments morals i de caire educatiu que, segons el meu parer, són definitius a l’hora d’apostar per una educació infantil no obligatòria.
És per aquests motius que demano:
a) Que l’apartat primer de l’article 6 del citat Avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya que ara diu:
“Són ensenyaments obligatoris el segon cicle d’educació infantil o parvulari i l’educació bàsica.”
sigui modificat amb la següent redacció:
“Són ensenyaments obligatoris els que componen l’educació bàsica.”
b) Que l’apartat primer de l’article 41 del mateix Avantprojecte que ara diu:
“El cicle de parvulari, de caràcter obligatori dels tres fins als sis anys, té per objecte el desenvolupament global del nen i la nena i la seva socialització.”
sigui modificat amb la següent redacció:
“El cicle de parvulari, que va dels tres fins als sis anys, té per objecte el desenvolupament global del nen i la nena i la seva socialització.”
En conseqüència, mitjançant aquest escrit
SOL·LICITO
Que es tingui per presentat aquest escrit, se’m tingui per comparegut, per formulada l’al·legació que es presenta i es modifiquin els articles 6.1 i 41.1 de l’Avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya en el sentit proposat.
Firmat: Francesc Xavier Dilla Martínez
Barcelona, 30 de maig del 2008
HBLE. CONSELLER D’EDUCACIÓ
GENERALITAT DE CATALUNYA
Les al·legacions s'han presentat a títol personal, perquè cal firmar-les, però subratllant en el text, com es veu, el tou de gent que tenim darrere donant suport. També s'ha de fer notar que hem entrat en aquest joc de legalismes apel·lant, ja que sembla viable, a la probable incompetència de la Generalitat per fer obligatori l'ensenyament preescolar, però que, com deixa molt clar l'al·legació, la raó de pes no és aquesta sinó la moral i pedagògica: que no és socialment profitós imposar l'obligatorietat.
