dilluns, 12 de maig del 2008

Preescolar obligatori i escola lliure

Des que vam donar a conèixer el nostre escrit contrari a l'obligatorietat de l'ensenyament preescolar dels 3 als 6 anys, sabem que se n'ha parlat en relació amb el que es coneix com "educació lliure", de la qual a Catalunya hi ha diverses associacions en actiu. A tall de mostra, reproduïm el fragment d'un missatge de suport al nostre text:

Hola, hemos recibido vuestro escrito reenviado por un compañero de la asociacion Educar en familia a la que pertenecemos, y aunque como coordinadora no creo que participemos en este movimiento, ya que a las familias que educamos en casa nos afecta de igual manera la escolarizacion obligatoria a los tres que a los seis años, mi marido y yo estamos totalmente de acuerdo con vuestro escrito y vuestra protesta, asi que a titulo personal os mando nuestro nombre y DNI para que podais incluir nuestra firma en el documento.

No es pot dir més clar: oposar-se al preescolar obligatori no té necessàriament a veure amb la decisió d'algunes famílies d'educar els seus fills de més de 6 anys a casa o fora del sistema escolar reglat. Són històries ben diferents, per bé que coincideixin en aquesta franja d'edat.

Nosaltres no tenim cap intenció d'educar els nostres fills a casa quan els toqui iniciar el cicle escolar tradicional. És més: estem a favor d'una escola pública de qualitat, i voldríem que aquesta fos la base del sistema educatiu a Catalunya, i no que l'escola concertada fos majoritària.

Dit això, considerem que si s'admet que hi hagi escoles privades concertades d'orientació cristiana, o amb projectes pedagògics especials, o que basen la seva oferta en una llengua i una cultura estrangeres, hauria de ser igualment lícit i admissible que les famílies que ho vulguin eduquin els seus fills a casa fins l'edat que vulguin, i no que hi hagi un buit legal i una indefinició absoluta per les persones que trien aquesta opció.

Ara bé, que defensem el dret de integrar els nostres fills en preescolar en el moment que trobem més adequat per ells, o bé esperar-nos que entrin directament a P6, és una tria que té més a veure amb el fet que parlem d'uns anys en què les criatures, més que sotmetre's a un currículum escolar determinat, aprenen --és clar que aprenen, des del dia que neixen!-- principalment jugant. No té gaire sentit fer-los passar tots per un mateix adreçador a aquestes edats, ni exigir-los massa. Cadascun té el seu ritme, i introduir-los en la competitivitat pura i dura no sembla una opció gaire raonable. Se'm fa estrany que parlis amb mestres de P3 i et diguin, al principi del curs: "Quan acabi el curs, el seu fill ja sabrà escriure el seu nom". Ah, i què? L'hauran ensinistrat a reproduir unes lletres que potser no coneix del tot, abans de saber l'alfabet sencer. Alerta, són persones, encara que siguin nens, no petits lloros! La nostra filla, que no va anar a la guarderia, ha passat l'any de P3 a casa: ha après, sense que la pressionéssim gaire, algunes lletres (per exemple la inicial del seu nom) i a comptar de l'1 al 5. Ha après a dibuixar pel seu compte, primer trets abstractes, després sols, girasols, cares, animals, l'altre dia fins i tot va dibuixar una cosa que va dir que era una barra de pa. Hem fet moltes manualitats, i és força imaginativa i amb un excel·lent desenvolupament verbal en diverses llengües. En alguns aspectes, va millor que altres nens i nenes de la seva edat. En d'altres, no. Per això, repeteixo: i què? No era vital ni imprescindible que anés a escola aquest any. Té unes quantes bones amigues amb les quals li agrada jugar (i pot fer-ho fora de l'escola). Diu que el curs que ve hi vol anar. Ho provarem, i si està contenta, que hi vagi. Perfecte. Ara, si ens hem pogut permetre que no hi anés, a què treu cap que ara el Departament d'Educació ens pretengui imposar obligacions sense fonament pedagògic?

Aquesta falta de fonamentació de la mesura proposada en el projecte de llei és el que irrita més. No s'ha mirat, l'equip del conseller Maragall, el que fan als països del nostre entorn? Per exemple, una resident anglesa a Catalunya que ha subscrit el nostre document ens deia en el seu missatge:

En Inglaterra estan pensando retrasar la edad de empezar el colegio a 6 años (ahora 5) y la edad de aprender leer hasta las 7 años. Todo esto en relación con estudios hechos sobre el desarrollo infantil.

Volem fer una Llei d'Educació molt avançada i progressista de nom però curteta i poc meditada en els continguts?