El 27 d'abril, llegint el diari, vam saber que, incomprensiblement, el conseller Maragall i el seu Departament s'entestaven a mantenir l'obligatorietat de l'ensenyament preescolar a l'avantprojecte de Llei d'Educació. Aleshores teníem 206 firmes recollides, les 150 que havíem presentat amb el nostre document, més la cinquantena llarga que havien arribat fora de temps. Feia setmanes, naturalment, que teníem aturada la recollida de firmes perquè tot (la declaració de Rosa Sensat i el dictamen del Consell Escolar, principalment) convidava a pensar que la conselleria es tiraria enrere. No va ser així, i en un mes i mig, un altre cop actius, hem pogut recollir tres-centes firmes més, fins arribar a les 506 que tenim ara. Això vol dir que hi ha una oposició de fons forta en aquest aspecte de la Llei (i tothom sap que no és l'únic). Seguim en marxa, doncs, i després de presentar la nostra al·legació, ara buscarem l'empara de la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya i ens adreçarem a tots els grups parlamentaris.
Mentrestant, anem llegint articles com el d'ahir a El País, de l'escriptor Gustavo Martín Garzo (http://www.elpais.com/articulo/opinion/educacion/ninos/elpepiopi/20080615elpepiopi_4/Tes), que insisteixen que hi ha una altra manera d'entendre la criança dels infants. Com en moltes de les coses que hem llegit sobre la qüestió en els últims mesos, no hi estem completament d'acord, però l'esperit de fons està força en la línia del que defensem. Sobretot, sobretot, subratllem aquesta frase de Martín Garzo, a veure si a la Generalitat la fan seva: "Educar es distinto a adiestrar".
