Algunes preguntes sobre el projecte de llei

Llegir-se un avantprojecte de llei dels que es gasten avui dia no és cosa senzilla si un és pare de dues criatures, una d'elles de poques setmanes. Prou feina tenim a casa. Però, és clar, davant de propostes com les del conseller Maragall, un ha de robar hores de son per mirar de treure el trellat del que pretén el govern d'aquest país.

Una primera ullada al projecte, ni completa ni exhaustiva, em porta a subratllar contradiccions i incongruències de l'avantprojecte en allò de què es tracta en aquest blog.

En l'"Exposició de motius" inicial es parla, repetidament, igual que en el document del Departament d'Educació del mes de novembre passat, de "flexibilitat". És una paraula amb què s'omplen sovint la boca alguns polítics i sempre queda bé. Ara la cosa va així:

[...] la necessitat de respondre a noves demandes que s'expliciten amb rapidesa i els nous requeriments socials, reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles (pàgina 5)

La flexibilitat ha de permetre recollir tota la tradició educativa de Catalunya i la seva riques pedagògica i d'oferta educativa, a la qual no s'ha de renunciar, ans al contrari: la Llei ordena el sistema educaiu amb el propòsit d'estimular-ne la creativitat i la llibertat. (pàgina 6)

Primera pregunta: si enlloc d'Europa ni en cap país dels avançats és obligatori l'ensenyament abans dels 6 o 7 anys, on és la flexibilitat, la creativitat i la llibertat d'imposar que tots els nens vagin a escola l'any que en fan tres (el que vol dir que criatures nascudes al desembre, amb poc més de dos anys i mig, hagin de començar a anar a escola de 9 del matí a 5 de la tarda)?

Anem ja a l'article 41, titulat "Cicle de parvulari", on es reglamenta l'obligatorietat:

1. El cicle de parvulari, de caràcter obligatori dels tres fins als sis anys, té per objecte el desenvolupament global del nen i la nena i la seva socialització.

Vet aquí una declaració estupenda i, també, d'una vaguetat considerable. Desenvolupament global, socialització, tararí, tararà... Molt bé. D'acord. Però segona pregunta: aquests objectius només poden aconseguir-se mitjançant l'ensenyament escolar? Els pares no hi tenen cap responsabilitat? Vaja, no cap, la principal responsabilitat? Els pares només surten a l'apartat 4 de l'article, per "cooperar" amb els centres educatius. Però una llei que planteja un canvi tan radical de l'ordenament educatiu català, no ha d'aportar cap justificació dels avantatges pedagògics objectius d'aquest canvi?

Finalment, una tercera cita de l'avantprojecte de llei, l'últim punt de l'article 41:

6. El Departament pot regular formes alternatives de compliment de l'escolarització del cicle de parvulari sempre que es garanteixi l'assoliment dels objectius de l'etapa.

Ah, aquí ja sembla que els legisladors s'ensumen que no van ben encaminats i deixen una porta oberta. Què vol dir això de les "formes alternatives"? I garantir els "objectius de l'etapa"? Què pretenen? Que nens i nenes de 3, 4 i 5 anys que s'escolaritzin "alternativament" hagin d'examinar-se com aquells alumnes de les escoles privades que anaven als instituts a fer els exàmens oficials al final del curs?

En definitiva, i faig una tercera pregunta: si això tira endavant, què farà el senyor Maragall i el seu Departament d'Educació amb els pares que no vulguin escolaritzar els seus fills durant aquesta etapa? Retirar-los la custòdia dels fills? Les mares i pares que demanin excedències i reduccions de jornada per dedicar als seus fills temps de debò, no pas el famós "temps de qualitat" de què parla tanta gent, sinó veritables i senceres hores diàries d'atenció i de vincle familiar, seran penalitzats per ser responsables de l'educació dels seus fills?

Si el conseller Maragall necessita explicar la conveniència de l'obligatorietat a les rodes de premsa i és incapaç de fer que això es faci evident en el text mateix de l'avantprojecte de llei, diria que al seu Departament tenen un greu problema per fer-se entendre. Si la mesura ha estat introduïda per afavorir, per fer entrar abans dins el sistema educatiu els fills de famílies pobres, desestructurades, socialment desfavorides... en fi, com en vulguin dir, la quarta pregunta resulta òbvia: per què volen resoldre en una llei d'Educació un problema minoritari i que té més a veure amb les competències de Benestar? Els problemes d'aquestes famílies tenen a veure amb les àrees de Serveis Socials dels ajuntaments, per exemple. Per què no resoldre'ls mitjançant mediadors socials? Què té a veure això de què parla Maragall amb l'educació? De debò, hi insisteixo: pensa retirar-nos la custòdia dels nostres fills als pares que volem que entrin dins el sistema educatiu d'una manera flexible, als 3, als 4, als 5 o als 6 anys, quan considerem que els és més convenient, sense cap pressa?

Demà, si tinc temps, parlaré d'una altra greu mancança de l'avantprojecte de llei: els processos d'adaptació als parvularis.