dimecres, 28 de maig del 2008

Beneficia tothom l'obligatorietat?

Al text de benvinguda de la pàgina web de la Llei d'Educació (http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/index.htm), el conseller Ernest Maragall afirma que els objectius i mesures de la Llei es poden resumir en dues paraules: equitat i excel·lència. Vejam, doncs, quina equitat i quina excel·lència pot aportar l'obligatorietat de l'ensenyament preescolar.

Si, com ja hem dit en altres entrades, en cap país dels més avançats en resultats educatius i en plantejaments pedagògics --i de fet en cap país dels més desenvolupats-- existeix aquesta obligatorietat, l'equitat i l'excel·lència de la mesura proposada per la Generalitat haurien de ser veritablement revolucionàries i, sobretot, molt ben fonamentades. És millor, és considerablement millor educar els nens a l'escola a partir dels 3 anys? Fins ara, el Departament d'Educació no ha aportat cap prova que això sigui així. Rosa Sensat no ho creu, i diríem que saben de què parlen. Les més de 400 persones que ja han firmat el document que promovem, un nombre significatiu de les quals pertany al sector de l'educació, tampoc no ho creuen.

Existeix un interessant estudi publicat pel National Bureau of Economic Research dels Estats Units, titulat "How Much is Too Much? The Influence of Preschool Centers on Children's Social and Cognitive Development", de desembre del 2005, obra de cinc investigadors de les universitats nord-americanes de Berkeley i Stanford (el resum és a http://www.nber.org/papers/w11812; l'article sencer s'obté pagant 5 dòlars). Analizant les dades d'una àmplia enquesta nacional sobre aquesta etapa escolar, aquests investigadors treuen algunes conclusions interessants que, salvant les diferències de detall que hi ha, com és lògic, entre la societat i el sistema educatiu nord-americà i els nostres, poden ser tingudes en compte.

Per exemple, que els avantatges cognitius de l'escolarització dels nens de 4 anys són positius, en graus diferents en funció dels diversos grups socials, però que els efectes sobre la conducta social dels nens sovint són negatius. Així, els resultats en lectura i matemàtiques són bons, però no ho són en aspectes de conducta comparats amb els nens que no van a escola. L'escolaritzacíó resulta especialment beneficiosa pels nens de famílies pobres, fins i tot si comencen en el període entre els 2 i 3 anys, en el qual es poden obtenir molt bons resultats. (Aquest, el de beneficiar els fills de famílies amb pocs recursos, ha estat l'únic argument esgrimit per Ernest Maragall per fonamentar la seva proposta d'obligatorietat.)

Els efectes negatius sobre la conducta dels nens poden tenir a veure, segons aquest estudi, no tant amb el fet d'anar a escola com, sobretot, amb la durada de la jornada escolar: "it may be the long separation from parents and not attending child care which increases behavior problems". (La jornada preescolar a Catalunya, convé remarcar-ho, és la més llarga de tot Espanya, on moltes, sinó la majoria de les comunitats autònomes, tenen l'horari preescolar concentrat al matí. Un nen que entra a P3 a les 8 del matí, que es queda a dinar a l'escola i que en surt a les 5, a qui veu més: als pares i a la família, o als mestres i als companys de classe?) Segons l'estudi, 15 hores setmanals (res a veure amb les 25 d'aquí --i això comptant que el nen entri a les 9 i vagi a dinar a casa) proporciona els millors resultats, segons l'estudi, mentre que més de 30 hores dóna també bons resultats cognitius però augmenta les conductes negatives.

A l'últim paràgraf de les conclusions, els autors sostenen que la mitja jornada por ser considerada positiva i que els fills de famílies amb més ingressos se'n beneficien més que no pas els de les famílies pobres, que treuen més profit de jornades completes sense conseqüències negatives en la seva conducta social.

En una línia en part coincident amb aquest estudi es mou un llibre sobre el qual ens ha cridat l'atenció una de les persones que ha subscrit el document que promovem en aquest blog. Es tracta de Hold On to Your Kids: Why Parents Need to Matter More Than Peers, llibre publicat el 2004 pel psicòleg clínic Gordon Neufeld (http://www.gordonneufeld.com/book.php). Resumint a grans trets el que ens comunicava amablement Verònica Miró sobre aquest llibre, el doctor Neufeld adverteix sobre les conseqüències negatives del fet que els nens creixin amb el que ell anomena "peer orientation", és a dir, orientant-se o tenint com a referència principal els seus iguals, la colla, els companys. Els nens no estan preparats perquè s'eduquin els uns als altres. Quan els nens es miren els uns als altres en el moment en què busquen valors i identitat, deixen de madurar i desenvolupar-se de manera sana. El fenomen de la "peer orientation" fa trontollar la cohesio familiar, interfereix en un desenvolupament sa, enverina l'atmosfera escolar i provoca una cultura juvenil agressiva i sexualitzada. Ser "cool" es el que més importa als nens. Es fixen en els seus amics per tot, des de com vestir fins com parlar i com comportar-se. El doctor Neufeld diu que no és dolent que els nens facin bons amics, que tenir amics és normal i natural. El que no és normal ni natural és estar alienat dels pares i dels professors. En la pressa per fer que els nens "socialitzin" (aquest verb tant de moda entre els progres de manual) i siguin independents, no sempre ens adonem que poden desplaçar els seus lligams afectius dels pares o els professors al grup.

Això pot sonar molt dramàtic i sens dubte és discutible, com ho és l'estudi esmentat anteriorment, però el que és evident és que tenim dues mostres que la universalització o l'obligatorietat de l'ensenyament preescolar té riscos que s'han d'haver avaluat abans (i no sembla que la Conselleria ho hagi fet). Els promotors d'aquest blog no ens oposem que l'escola comenci als 3 anys. Sens dubte, por ser positiva per molts infants. Dubtem, però, que ho sigui per tots i, sobretot, que ho pugui ser per la majoria si es manté la llarguíssima jornada preescolar catalana.

Els països de referència que citen en el nostre document, en els quals l'obligatorietat comença als 6 i als 7 anys, presenten índexs variables d'ingrés a l'escola abans d'aquestes edats. Aquí és on voldríem anar: que la Generalitat deixi llibertat per començar flexiblement i, en especial, que no vegi com un triomf el fet que el 98% dels nens de 3 anys d'aquest país estiguin escolaritzats. Per què no encarreguen un estudi --aquest si que valdria la pena-- per valorar els avantatges i els inconvenients de l'actual sistema preescolar català? La nova Llei no dóna resposta a aquesta qüestió, de manera que l'equitat i l'excel·lència difícilment en poden sortir beneficiades.