Així és com ha quedat l'article sobre l'educació preescolar en el projecte de llei aprovat pel consell executiu de la Generalitat:
Article 54. Educació infantil
1. L’educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats de l’infant durant els primers anys de vida a l’inici del seu procés d’aprenentatge. També ha de prevenir o compensar algunes de les situacions que s’originen en les desigualtats socials, econòmiques i culturals de les famílies. S’articula en dos cicles.
2. En el desenvolupament reglamentari del primer cicle de l’educació infantil s’han de preveure mesures de flexibilitat per tal de fer possible la seva adaptació, principalment, a les necessitats dels infants i també a les de les famílies i ha de preveure la possibilitat de diferents models d’organització i de funcionament que permetin conciliar la vida laboral amb la responsabilitat primordial dels pares en la criança i l’educació dels fills.
3. En aquesta etapa educativa, els infants amb necessitats educatives específiques reben l’atenció d’acord amb les seves necessitats singulars.
4. El currículum del segon cicle d’educació infantil es determina de manera que permeti al centre educatiu un marge ampli d’autonomia pedagògica que en faci possible i rellevant l’adaptació a l’entorn. El currículum ha d’ajudar els i les alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l’entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, així com l’adquisició d’uns instruments d’aprenentatge i una progressiva autonomia personal, i una primera aproximació a la llengua estrangera.
5. Correspon al Departament, en col·laboració amb els ajuntaments, determinar els requisits que han de reunir els centres educatius que imparteixen el primer cicle d’educació infantil, referits als aspectes educatius, les instal·lacions i el personal dels centres. El Departament ha d’establir els mitjans necessaris per tal d’assegurar, en aquest cicle, una oferta educativa pública de qualitat i suficient.
6. Els centres han de cooperar amb els pares i les mares o els tutors en l’educació dels infants per tal de garantir la coresponsabilització en la coherència educativa entre el centre i les famílies.
7. L’avaluació del desenvolupament i l’aprenentatge dels i les alumnes ha de ser contínua i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius i facilitar l’adaptació de l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants. Les famílies han de rebre informació dels resultats de l’avaluació.
Aquest text és d'una inconcreció notable, a més d'estar amanit amb algunes pinzellades de correcció política de moda (això de parlar de "els i les alumnes"). Si la resta de la llei va en el mateix sentit, és per preguntar-se si valia la pena tant d'enrenou per obtenir tan poca cosa i a canvi de tants desacords (fins i tot en el mateix consell executiu, en què un dels tres partits que l'integren no ha donat suport al projecte de llei).
Bé, el cas és que no s'ha tirat endavant la proposta de fer obligatori l'ensenyament entre els 3 i els anys. Per aquesta banda, doncs, estem molt contents. Però no tot s'acabava amb això, com hem intentat demostrar en aquest blog. Aquest tema només era una pedra de toc, una referència bàsica per plantejar un altre model d'educació, de criança, de conciliació --veritable, no de boquilla-- entre la vida laboral i la familiar, entre la vida dels pares i mares i la dels fills. Diríem que amb aquesta llei avançarem poc en aquesta direcció. Però, almenys, sabem que som uns quants, bastants, més de 500 (els que han firmat el nostre document) i moltes persones més que no podem quantificar però que ens consta que es mouen i s'han mogut per qüestions com la que ens ha mogut aquí.
Res més, i moltes gràcies a tothom que ens ha donat suport.
dimecres, 30 de juliol del 2008
dimarts, 22 de juliol del 2008
Hem guanyat!
La notícia (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2940694) només la dóna, en destacat, El Punt, el primer diari que ens va publicar la carta al director contra l'obligatorietat de l'escolarització als 3 anys, però és suficient perquè estiguem contentíssims:
dimarts, 22 de juliol de 2008
Cau la proposta de fer obligatori anar a l'escola a partir dels 3 anys
La proposta de fer obligatori portar els nens a l'escola a partir dels 3 anys ha caigut de l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC) després que el Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan de representació de la comunitat educativa, es va mostrar en el seu dictamen de la LEC contra la iniciativa d'avançar l'edat de portar els nens a l'escola, que ara se situa en els 6 anys. Des que es va presentar la reforma, havien estat moltes les crítiques que s'havien expressat contra la iniciativa, des de la federació de pares Fapac fins a l'associació de mestres Rosa Sensat. Entre els partits polítics tampoc no hi havia acord, i CiU s'hi havia mostrat en contra. Ahir, la diputada d'ICV Dolors Camats també es va mostrar conforme amb la supressió de la proposta del Departament d'Educació. Segons un esborrany de la LEC elaborat la setmana passada, se suprimeix l'obligatorietat del segon cicle d'educació infantil –3 a 6 anys– i es diu que només ho seran l'educació primària i l'ESO. En la direcció que va demanar el Consell Escolar, l'avantprojecte assenyala que entre els 3 i els 6 anys l'ensenyament serà gratuït.
Avui no tenim temps per gaire més que donar les gràcies a tothom que ens ha donat suport, als 508 firmants del document que vam enviar al Departament d'Educació i, en especial, a tres persones que ens han ajudat molt tant aportant firmes com donant-nos consells i informacións molt útils durant tot aquest procés: gràcies, doncs, Emma Grenham, Roser Jordana i Míriam Sort.
No volem tancar aquest blog sense fer un últim comentari a la resolució d'aquest absurd embolic en què es va ficar Ernest Maragall, però ho deixarem per un altre dia.
dimarts, 22 de juliol de 2008
Cau la proposta de fer obligatori anar a l'escola a partir dels 3 anys
La proposta de fer obligatori portar els nens a l'escola a partir dels 3 anys ha caigut de l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC) després que el Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan de representació de la comunitat educativa, es va mostrar en el seu dictamen de la LEC contra la iniciativa d'avançar l'edat de portar els nens a l'escola, que ara se situa en els 6 anys. Des que es va presentar la reforma, havien estat moltes les crítiques que s'havien expressat contra la iniciativa, des de la federació de pares Fapac fins a l'associació de mestres Rosa Sensat. Entre els partits polítics tampoc no hi havia acord, i CiU s'hi havia mostrat en contra. Ahir, la diputada d'ICV Dolors Camats també es va mostrar conforme amb la supressió de la proposta del Departament d'Educació. Segons un esborrany de la LEC elaborat la setmana passada, se suprimeix l'obligatorietat del segon cicle d'educació infantil –3 a 6 anys– i es diu que només ho seran l'educació primària i l'ESO. En la direcció que va demanar el Consell Escolar, l'avantprojecte assenyala que entre els 3 i els 6 anys l'ensenyament serà gratuït.
Avui no tenim temps per gaire més que donar les gràcies a tothom que ens ha donat suport, als 508 firmants del document que vam enviar al Departament d'Educació i, en especial, a tres persones que ens han ajudat molt tant aportant firmes com donant-nos consells i informacións molt útils durant tot aquest procés: gràcies, doncs, Emma Grenham, Roser Jordana i Míriam Sort.
No volem tancar aquest blog sense fer un últim comentari a la resolució d'aquest absurd embolic en què es va ficar Ernest Maragall, però ho deixarem per un altre dia.
dimarts, 15 de juliol del 2008
Notícies sobre la llei
Després d'algunes setmanes sense novetats, el conseller Maragall ha tornat a parlar sobre la llei, i ha anunciat que preveu portar l'avantprojecte al consell executiu del govern de la Generalitat el 29 de juliol ("aunque la fecha no está cerrada", llegim al diari La Vanguardia). Això significa que podria començar a debatre's al Parlament a partir de setembre. En qualsevol cas, ja es veu que la llei no podrà aplicar-se de cap manera el curs que ve, que semblava que era la intenció inicial del Departament. Els rebuigs de tota mena que ha rebut l'avantprojecte, per molts i diversos motius, han fet que el procés s'hagi alentit considerablement i Maragall va dir ahir, al fòrum Tribuna Barcelona, que no estava "obsessionat per aprovar una llei al preu que sigui, i encara menys fer-ho en base [sic] d'equilibris precaris".
Amb tot, Maragall està intentant de congraciar-se amb tothom que ha criticat l'avantprojecte de llei, i en especial amb el sector docent. Per això, ha enviat i fet pública una "Carta del conseller als docents", molt a l'estil Sarkozy, que va fer el mateix a principi de curs a França, segons recorda la periodista de La Vanguardia Mercè Beltran. La carta es pot llegir també al web de la Llei (http://www.lleieducacio.cat/391) i se'n pot destacar la conciliadora declaració d'intencions que es troba en els paràgrafs següents:
Properament, sobre la base de la proposta que ja coneixeu, podrem tancar el projecte de Llei que el nostre Govern presentarà al Parlament per debatre’l i, esperem-ho, aprovar-lo.
Serà ja un nou text complet i articulat. Haurà recollit el fruit de les aportacions que, des de moltes i diverses instàncies, han enriquit i ajudat a millorar la redacció inicial.
Repassem breument aquestes aportacions:
El Consell Escolar de Catalunya és ben a prop de culminar una tasca intensa i fructífera amb la participació activa de tots els sectors que componen la comunitat educativa.
La Mesa Sectorial, compartida entre administració i sindicats, també farà arribar els punts de vista que s’hi han expressat en defensa dels legítims interessos professionals del cos docent.
Entitats representatives de mares i pares, organitzacions i empresariat del sector concertat, col·legis professionals, docents, inspectors, famílies, ciutadans... han presentat al·legacions en el tràmit d’informació pública o ens han fet arribar propostes, comentaris i crítiques raonades.
Per tant, haurem de recollir i tractar d’incorporar tot aquest patrimoni riquíssim i saber-lo convertir en una proposta final equilibrada, però ambiciosa i coherent amb l’estratègia i objectius que ja contenen el Pacte Nacional per a l’Educació i el document de bases inicial. Serà una proposta plasmada en un text solvent jurídicament i competencialment, expressió també, del nou Estatut que atorga un ampli espai de decisió i gestió per a la nostra educació.
En resum, haurem d’encertar en la redacció del cos legal que, un cop aprovat, constituirà el marc de referència general, el conjunt de les regles del joc bàsiques per optimitzar el funcionament i els resultats de l’educació catalana.
Ha de ser, per tant, una llei capaç de recollir el màxim consens i pensada perquè tothom s’hi senti escoltat i representat, amb espai per córrer i horitzó per conquerir. Ha d’expressar un disseny concebut perquè tots els actius del nostre sistema educatiu, públics i privats, concertats o no, puguin desplegar projectes, idearis i caràcter propis amb llibertat real, comptant –naturalment– amb el suport institucional adequat per a cada situació i amb els recursos suficients, proveïts del reconeixement imprescindible de la ciutadania envers mestres i professorat.
Tant de bo aquesta voluntat de consens i aquesta nova llei refeta a partir de les aportacions socials donin com a resultat la desaparició de la proposta original (o original proposta) d'obligar que nens i nenes de 2, 3 i 4 anys hagin de passar, pel cap baix, cinc hores diàries a les escoles.
Sobre les paraules de Maragall a Tribuna Barcelona i sobre la carta que ha enviat als mestres catalans, podeu llegir les informacions següents: http://feteugt.net/premsa/premsa_mes_pdf/vanguardia14070801.htm; http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=527005&idseccio_PK=1006; http://www.elpais.com/articulo/cataluna/desarrollo/ley/educacion/costara/1000/millones/euros/elpepuespcat/20080715elpcat_2/Tes; http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Maragall/envia/carta/todos/profesores/defender/Ley/Educacion/elpepiespcat/20080714elpcat_15/Tes.
Amb tot, Maragall està intentant de congraciar-se amb tothom que ha criticat l'avantprojecte de llei, i en especial amb el sector docent. Per això, ha enviat i fet pública una "Carta del conseller als docents", molt a l'estil Sarkozy, que va fer el mateix a principi de curs a França, segons recorda la periodista de La Vanguardia Mercè Beltran. La carta es pot llegir també al web de la Llei (http://www.lleieducacio.cat/391) i se'n pot destacar la conciliadora declaració d'intencions que es troba en els paràgrafs següents:
Properament, sobre la base de la proposta que ja coneixeu, podrem tancar el projecte de Llei que el nostre Govern presentarà al Parlament per debatre’l i, esperem-ho, aprovar-lo.
Serà ja un nou text complet i articulat. Haurà recollit el fruit de les aportacions que, des de moltes i diverses instàncies, han enriquit i ajudat a millorar la redacció inicial.
Repassem breument aquestes aportacions:
El Consell Escolar de Catalunya és ben a prop de culminar una tasca intensa i fructífera amb la participació activa de tots els sectors que componen la comunitat educativa.
La Mesa Sectorial, compartida entre administració i sindicats, també farà arribar els punts de vista que s’hi han expressat en defensa dels legítims interessos professionals del cos docent.
Entitats representatives de mares i pares, organitzacions i empresariat del sector concertat, col·legis professionals, docents, inspectors, famílies, ciutadans... han presentat al·legacions en el tràmit d’informació pública o ens han fet arribar propostes, comentaris i crítiques raonades.
Per tant, haurem de recollir i tractar d’incorporar tot aquest patrimoni riquíssim i saber-lo convertir en una proposta final equilibrada, però ambiciosa i coherent amb l’estratègia i objectius que ja contenen el Pacte Nacional per a l’Educació i el document de bases inicial. Serà una proposta plasmada en un text solvent jurídicament i competencialment, expressió també, del nou Estatut que atorga un ampli espai de decisió i gestió per a la nostra educació.
En resum, haurem d’encertar en la redacció del cos legal que, un cop aprovat, constituirà el marc de referència general, el conjunt de les regles del joc bàsiques per optimitzar el funcionament i els resultats de l’educació catalana.
Ha de ser, per tant, una llei capaç de recollir el màxim consens i pensada perquè tothom s’hi senti escoltat i representat, amb espai per córrer i horitzó per conquerir. Ha d’expressar un disseny concebut perquè tots els actius del nostre sistema educatiu, públics i privats, concertats o no, puguin desplegar projectes, idearis i caràcter propis amb llibertat real, comptant –naturalment– amb el suport institucional adequat per a cada situació i amb els recursos suficients, proveïts del reconeixement imprescindible de la ciutadania envers mestres i professorat.
Tant de bo aquesta voluntat de consens i aquesta nova llei refeta a partir de les aportacions socials donin com a resultat la desaparició de la proposta original (o original proposta) d'obligar que nens i nenes de 2, 3 i 4 anys hagin de passar, pel cap baix, cinc hores diàries a les escoles.
Sobre les paraules de Maragall a Tribuna Barcelona i sobre la carta que ha enviat als mestres catalans, podeu llegir les informacions següents: http://feteugt.net/premsa/premsa_mes_pdf/vanguardia14070801.htm; http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=527005&idseccio_PK=1006; http://www.elpais.com/articulo/cataluna/desarrollo/ley/educacion/costara/1000/millones/euros/elpepuespcat/20080715elpcat_2/Tes; http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Maragall/envia/carta/todos/profesores/defender/Ley/Educacion/elpepiespcat/20080714elpcat_15/Tes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)