dimarts, 22 de juliol del 2008

Hem guanyat!

La notícia (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2940694) només la dóna, en destacat, El Punt, el primer diari que ens va publicar la carta al director contra l'obligatorietat de l'escolarització als 3 anys, però és suficient perquè estiguem contentíssims:

dimarts, 22 de juliol de 2008
Cau la proposta de fer obligatori anar a l'escola a partir dels 3 anys

La proposta de fer obligatori portar els nens a l'escola a partir dels 3 anys ha caigut de l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC) després que el Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan de representació de la comunitat educativa, es va mostrar en el seu dictamen de la LEC contra la iniciativa d'avançar l'edat de portar els nens a l'escola, que ara se situa en els 6 anys. Des que es va presentar la reforma, havien estat moltes les crítiques que s'havien expressat contra la iniciativa, des de la federació de pares Fapac fins a l'associació de mestres Rosa Sensat. Entre els partits polítics tampoc no hi havia acord, i CiU s'hi havia mostrat en contra. Ahir, la diputada d'ICV Dolors Camats també es va mostrar conforme amb la supressió de la proposta del Departament d'Educació. Segons un esborrany de la LEC elaborat la setmana passada, se suprimeix l'obligatorietat del segon cicle d'educació infantil –3 a 6 anys– i es diu que només ho seran l'educació primària i l'ESO. En la direcció que va demanar el Consell Escolar, l'avantprojecte assenyala que entre els 3 i els 6 anys l'ensenyament serà gratuït.

Avui no tenim temps per gaire més que donar les gràcies a tothom que ens ha donat suport, als 508 firmants del document que vam enviar al Departament d'Educació i, en especial, a tres persones que ens han ajudat molt tant aportant firmes com donant-nos consells i informacións molt útils durant tot aquest procés: gràcies, doncs, Emma Grenham, Roser Jordana i Míriam Sort.

No volem tancar aquest blog sense fer un últim comentari a la resolució d'aquest absurd embolic en què es va ficar Ernest Maragall, però ho deixarem per un altre dia.