Així és com ha quedat l'article sobre l'educació preescolar en el projecte de llei aprovat pel consell executiu de la Generalitat:
Article 54. Educació infantil
1. L’educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats de l’infant durant els primers anys de vida a l’inici del seu procés d’aprenentatge. També ha de prevenir o compensar algunes de les situacions que s’originen en les desigualtats socials, econòmiques i culturals de les famílies. S’articula en dos cicles.
2. En el desenvolupament reglamentari del primer cicle de l’educació infantil s’han de preveure mesures de flexibilitat per tal de fer possible la seva adaptació, principalment, a les necessitats dels infants i també a les de les famílies i ha de preveure la possibilitat de diferents models d’organització i de funcionament que permetin conciliar la vida laboral amb la responsabilitat primordial dels pares en la criança i l’educació dels fills.
3. En aquesta etapa educativa, els infants amb necessitats educatives específiques reben l’atenció d’acord amb les seves necessitats singulars.
4. El currículum del segon cicle d’educació infantil es determina de manera que permeti al centre educatiu un marge ampli d’autonomia pedagògica que en faci possible i rellevant l’adaptació a l’entorn. El currículum ha d’ajudar els i les alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l’entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, així com l’adquisició d’uns instruments d’aprenentatge i una progressiva autonomia personal, i una primera aproximació a la llengua estrangera.
5. Correspon al Departament, en col·laboració amb els ajuntaments, determinar els requisits que han de reunir els centres educatius que imparteixen el primer cicle d’educació infantil, referits als aspectes educatius, les instal·lacions i el personal dels centres. El Departament ha d’establir els mitjans necessaris per tal d’assegurar, en aquest cicle, una oferta educativa pública de qualitat i suficient.
6. Els centres han de cooperar amb els pares i les mares o els tutors en l’educació dels infants per tal de garantir la coresponsabilització en la coherència educativa entre el centre i les famílies.
7. L’avaluació del desenvolupament i l’aprenentatge dels i les alumnes ha de ser contínua i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius i facilitar l’adaptació de l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants. Les famílies han de rebre informació dels resultats de l’avaluació.
Aquest text és d'una inconcreció notable, a més d'estar amanit amb algunes pinzellades de correcció política de moda (això de parlar de "els i les alumnes"). Si la resta de la llei va en el mateix sentit, és per preguntar-se si valia la pena tant d'enrenou per obtenir tan poca cosa i a canvi de tants desacords (fins i tot en el mateix consell executiu, en què un dels tres partits que l'integren no ha donat suport al projecte de llei).
Bé, el cas és que no s'ha tirat endavant la proposta de fer obligatori l'ensenyament entre els 3 i els anys. Per aquesta banda, doncs, estem molt contents. Però no tot s'acabava amb això, com hem intentat demostrar en aquest blog. Aquest tema només era una pedra de toc, una referència bàsica per plantejar un altre model d'educació, de criança, de conciliació --veritable, no de boquilla-- entre la vida laboral i la familiar, entre la vida dels pares i mares i la dels fills. Diríem que amb aquesta llei avançarem poc en aquesta direcció. Però, almenys, sabem que som uns quants, bastants, més de 500 (els que han firmat el nostre document) i moltes persones més que no podem quantificar però que ens consta que es mouen i s'han mogut per qüestions com la que ens ha mogut aquí.
Res més, i moltes gràcies a tothom que ens ha donat suport.
