dimarts, 29 d’abril del 2008

Les raons de Maragall

El projecte de llei segueix sense estar penjat al web d'Educació, però el conseller ja ha explicat a la premsa per què vol imposar l'obligatorietat de l'ensenyament de 3 a 6 anys. Això és el que en deia ahir el diari Avui (http://paper.avui.cat/article/societat/124637/cau/la/proposta/gestio/privada/centres/publics.html):

"L'escolarització obligatòria s'avança als 3 anys per garantir "el dret a l'escolarització dels més necessitats". Maragall va assegurar que comença a haver-hi famílies de procedències socioeconòmicament desfavorides que s'escuden en la no obligatorietat del 3-6 per no dur els fills a l'escola fins més tard."

Els pobres! Ja han sortit els pobres, com en el document de novembre. I els drets, vet aquí! Només ha faltat que, com en el document, Maragall esmentés "els nouvinguts", és a dir, els immigrants. Llegint aquell text, un treia la impressió que els defectes del sistema educatiu a Catalunya es devien, sobretot, a l'existència de pobres i d'immigrants. Sembla una exageració, però no ho és. En parlarem en un altre post. El que queda clar és que Maragall segueix sense donar raons pedagògiques que justifiquin l'obligatorietat. Em sembla que els promotors d'aquest blog ni la majoria dels firmants del document contra l'obligatorietat no som pobres, o no pas pobres de solemnitat. Vaja, de fet, no li hem preguntat a ningú si és de "procedència econòmica desfavorida" (com els agrada als polítics això de parlar amb eufemismes interminables!), principalment perquè no té res a veure amb la qüestió. Si és un dret no portar els fills a escola fins als 6 anys, no es pot parlar que els pares que no els porten s'escuden en la no obligatorietat. Si es considera que és tan important que nens de 3 (i fins de 2 anys!) hagin d'estar-se més de mig dia a l'escola, cal justificar-ho amb arguments pedagògics, no amb filigranes pseudolegalistes. Encara esperem, doncs, que a les nostres raons el Departament d'Educació hi contesti amb alguna que tingui una mica de cap i peus, i no amb populisme barat com el que es desprèn de les paraules d'ahir d'Ernest Maragall.

2 comentaris:

Mares de llet ha dit...

Hola Xavi.

Acabo de veure que el text íntegre ja és a
http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/educacio_premsa.notaPremsa.85.Text%20integre1209385759882.pdf

Xavier ha dit...

Gràcies, Roser.